La típica elecció entre mar o muntanya no és necessària quan parlem dels territoris gironins immersos en els Pirineus, que alhora estan banyats per la Mediterrània al seu extrem més oriental. És precisament aquesta proximitat amb el mar la que confereix a la serralada un clima suau i un paisatge únic. El visitant de seguida se sent atret per la natura, de colors canviants segons l’època de l’any, i pel gran ventall d’oferta esportiva i cultural que ofereixen els diferents territoris.
Sobre el mapa, els Pirineus de Girona s’estén des del Parc Natural del Cadí-Moixeró, format per dues serralades que uneixen el Prepirineu i els Pirineus, fins la Mediterrània. A mesura que el visitant avança cap a occident des del Cap de Creus, és testimoni directe d’alts cims, de més de dos mil metres d’alçada, i de verdes valls, que amb l’arribada del fred es tenyeixen de blanc.

Però no cal pujar tant amunt, ja que els pobles i muntanyes del Prepirineu tenen un encant especial. És de visita obligada la zona volcànica de la Garrotxa, per ser la més important de la península i pel seu l’espectacular bosc, conegut com La Fageda d’en Jordà. També la comarca del Ripollès, on el visitant quedarà meravellat per la majestuositat de la muntanya d’Oix i Beget i podrà gaudir de l’art romànic en el seu estat pur.

En el punt de trobada de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i La Garrotxa, a 31 kilòmetres de Girona, es troba situada Besalú, una població màgica per la seva orografia, travessada pel riu Capellades i pel Fluvià. En ella destaca un castell del segle X que el visitant haurà de veure si vol viatjar per uns instants a l’Alta Edat Mitjana.

Muntanya amunt la natura es fusiona amb la tecnologia, que permet al visitant l’accés a un seguit de zones per esquiar i gaudir de la neu. Com la Vall de Núria, situada al terme municipal de Queralbs, que s’enlaira dos mil metres sobre el nivell del mar. Seguint els camins de la muntanya o amb l’ajuda d’un ferrocarril cremallera s’arriba al Santuari de la Verge de Núria, on es va redactar el primer Estatut d’Autonomia de Catalunya el 1931. El paisatge i la història van de la mà en aquesta vall, insígnia de la catalanitat.

A l’extrem oriental dels Pirineus i a poc més de 70 kilòmetres del Mediterrani s’alça la Vall de Camprodon, una zona única a Europa per tenir cims tant alts com el Canigó tocant a petites elevacions muntanyoses. Aquest fet converteix Camprodon en una vall rica en flora i fauna, amb una diversitat de clima i paisatge que captiva a qui decideix endinsar-s’hi.

No podem concloure la descripció dels Pirineus de Girona sense incloure la Cerdanya, on trobem la ciutat de Puigcerdà com a capital, i 11 municipis amb pobles tant singulars com el de Llívia, enmig de França i unit a Catalunya pràcticament per una carretera. La Cerdanya, tot i estar als Pirineus, contrasta la seva planura central. No és una vall tancada, sinó tot el contrari. La seva ubicació és privilegiada, dóna accés a França, Lleida i Andorra, i està envoltada de cims tant prestigiosos com el Puigpedrós, d’estanys naturals com el de Meranges, Malniu o Minyons, i on hi recorren rutes de senderisme tant populars com el Camí dels Bons Homes i la Ruta dels Segadors.

I si el que es busca és gaudir de la neu en una gran estació d’esquí, als Pirineus gironins es troben 4 estacions d’esquí alpí i 1 estació d’esquí de fons, amb una cota màxima superior als 2.500 metres a la Tossa d’Alp, des de la qual es tenen unes emblemàtiques i espectaculars vistes.

Paisatges magnífics de mar i de muntanya, on es pot viatjar al passat gràcies al llegat de l’art romànic i a les tradicions que ens recorden els orígens d’unes terres molt riques. Però també modernitat en estat pur, que ens permet gaudir de la natura practicant esports d’aventura. Tot en un mateix destí, amb moltes cares però un nom comú: els Pirineus de Girona.